Emocions primàries i alquímia

Les emocions primàries són  aquelles que tenim des de el nostre naixement, i són necessàries per preservar la nostra espècie. Aquestes són, l’amor, la por, l’alegria, la ràbia, i la tristor.

L’amor és necessari per a la subsistència de la societat, ja que el desig d’unió interpersonal és l’impuls més poderós d’esser humà. És la passió més fonamental, la força que manté l’espècie, a la família, a la societat. Però, aquesta unió tan necessària, pot ser de diferents tipus, una unió simbiòtica que seria anomenada com l’amor immadur, ja que una persona és submisa a una altre per a que l’altre la dirigeixi i protegeixi. L’amor madur, és capaç de poder preservar la pròpia integritat, la individualitat de cadascú.

Per això, hem de tenir molt present que l’amor ha de ser madur tenint en compte la individualitat de l’altre, respectant-la i, així poder donar cabuda al desenvolupament i el creixement segons la personalitat.

Todos los seres humanos buscan ser amados y reconocidos. Este sentimiento es, en muchos casos, el timón de nuestros comportamientos, de nuestros deseos y necesidades. (Emociones primarias y su alquimia:114).
Penso que sense ser estimat i reconegut, no sobreviurien ni viviriem. Un clar clar exemple és quan un nadó acaba de néixer vol el calor, el contacte amb les persones, vol sentir-se estimat i protegit. I, no viviriem perquè el reconeixement per a totes les persones és essencial, bàsic, és necessari per a que les persones es puguin sentir bé i alhora, estimat.

La por ens comportarà la posada en alerta en situacions adverses per protegir-nos i garantir el benestar físic i psíquic de l’organisme. La frase de, los niños sin miedo dan mucho miedo, ja que comportà que no veuen el perill i no es protegeixen.

Degut això, la por farà que la persona estigui alerta a les possibles amenaces, promourà la prudència, mobilitzarà les capacitats de reacció i, a més, de ser un agent protector, motivador, creador i socialitzador.  

S’ha de tenir molt present, que la repressió de la por pot provocar fòbies i/o terrors desplaçats. A més, la por va disminuint en funció amb l’experiència, la comprensió, i la capacitat per fer front a les situacions conflictives.

Tot i que la nostra cultura considera que la por és vergonyosa perquè significa que la persona és dèbil i covard, hem de poder donar l’oportunitat de poder-la manifestar entendre-la i fer-li front i, així, evitar respostes neuromusculars negatives pel nostre organisme.

El miedo, al mismo tiempo que permite crear, también limita. Conocerlo ayuda a crecer. (Emociones primarias y su alquimia: 117).


Penso que, un cop més, l'expressió de l'emoció només genera coses positives. En aquest cas de la por, la seva expressió genera crear, genera evitar les fòbies i terrors desplaçats, genera desenvolupament.

L’alegria prové dels compliments de les nostres expectatives, desitjos i projectes que generen un sentiment positiu acompanyat d’una sensació d’agilitat i de molt d’ànim (Maria 1999). Aquesta, comporta benestar físic i/o psicològic. La manifestació més evident és el somriure o la rissa i, en ocasions pot comportar una gran excitació expressant grits, ploralla...

L’alegria pot provocar una predisposició  en la persona a expressar amb facilitat aquest sentiment. Un caràcter positiu, optimisme, amb sensibilitat per captar i expressar tot allò que ens provoca benestar, satisfacció.

Es una buena experiencia de juego excitarse, alterarse, probar el propio límite de la locura y volver a la serenidad, a encotrar el equilibrio. Si hemos jugado a ello antes, tendremos herramientas para la vida real.

Poder reírse de uno mismo es una muestra de humildad y tolerancia hacia uno mismo. Se puede proponer a los niños/as y también a los adultos. (Emociones primarias y alquimia: 126).


La primera frase, crec que està molt encertada ja que en la vida hi ha de diversos tipus de sentiments i emocions degut a la pròpia percepció que tenim les persones de les coses, dels fets, de les situacions. Aleshores, el poder realitzar aquestes experiències de joc, estic molt d'acord amb la lectura, et generarà les eines, les estratègies de regulació de les emocions per a la vida.


La segona frase, m'agrada molt ja que crec que l'humildat i la tolerància haurien d'estar present en tots els éssers humans per conviure i viure de manera respectuosa i sense tants prejudicis i tan orgull. Perquè això només comporta mal estar i conflictes amb altres persones i amb tu mateix. 

La ràbia, hi ha molts estats emocionals que matisen aquesta emoció. Aquests són, l’ira irritació, còlera perquè creem que han vulnerat els nostres drets, autoestima etc. Estar enfadat, un malestar breu que provoca un sentiment negatiu d’irritació en contra el causant. La fúria, és la percepció d’un obstacle, ofensa que dificulta l’acció dels desitjos, la qual cosa comporta un sentiment negatiu d’irritació intensa envers el causant.

Hem de tenir present que, la ràbia, es podrà manifestar d’una manera o una altre segons la persona i que les actituds que provoca aquesta són agressives, poden ser tant verbals com a físiques. La ràbia no expressada pot tenir repercussions psicofisiològiques i pot provocar ressentiment de l’ira no resolta.

Degut això, hem de permetre l’expressió i l’experimentació de la ràbia per poder aprendre a dominar els impulsos agressius. Perquè és necessari per als nens/es saber on arriben les seves forces i les seves capacitats destructives i defensives. Hauríem de trobar espais on poder provar aquestes destreses sense fer mal a ningú. Com per exemple els jocs de simular lluitar no són violents sinó lògics. I, amb l’objectiu alliberar tensions, relacionar-se, lideratge...amb la regla de no fer mal a l’altre.

S’ha de tenir present, que l’agressivitat entesa com a energia que ens ajuda a prendre decisions, no permet la falta de respecte i avançar.

La agresividad no es negaiva por definición. Es lo que hacemos con nuestra agresividad lo que la convierte en un elemento constructivo o destructivo (Emociones primarias y su alquimia: 119). 

Crec que amb aquesta frase podem entendre molt bé que la ràbia emprada de manera correcta, també la seva expressió és positiu pel nostre benestar. Per això, cal esmentar el què fem amb aquesta emoció per  saber si som agressius o no. 

La tristor és associada  a l’inactivitat, hi ha desmotivació en general. No es té ganes de fer allò que, fins ara t’agradava. Pot ser considerada com un símptoma de pessimisme, ja que es valora la realitat en pensaments negatius i a més d’adoptar expressions de tristor, fisiològicament por comportar canvis en l’organisme així com, arrítmies, somatització, insomni, etc.

Aquesta emoció, en els nens/es, sol estar provocada per manca d’afecte com per exemple, per la separació dels pares, la pèrdua d’un familiar o per la manca de vincle afectiu.

L’expressió d’aquesta, serà positiva envers els sentiments de tristor per sentir-nos alliberats, relaxats i ens obrirà els sentiments de tendresa i compassió que ens apropen a entendre als altres.

Si nos permitimos expresar la pena es más probable que, poco a poco, aceptemos que hemos perdido algo y podamos comenzar de nuevo.

Cuando una persona acepta sus tristezas está también más abierta a disfrutar de las alegrias, del amor y de todo lo que nos aporta la vida. ( Emociones primarias y su alquimia: 124).


La primera frase, torna a esmentar de la importància que té l'expressió de l'emoció per entendre i acceptar allò succeït i poder continuar la vida de manera més còmode, de manera tranquil·la i amb ganes de realitzar i aconseguir els nostres desitjos, els nostres projectes de vida.  


La segona frase, posa de manifest que la vida té moments més agradables i altres no tan agradables i, el poder entendre i acceptar això provocarà estar disposat i preparat per fer front a la diversitat de moments i d'emocions i sentiments provinents de la vida, de la teva trajectòria, del teu recorregut personal.


Per finalitzar, os adjunt un vídeo que parla d'acceptar les emocions. Desitjo que us agradi!