Fi de l'assignatura

En primer lloc, vull manifestar el meu estat d'ànim envers l'assignatura, ja que al parlar i treballar els sentiments i les emocions durant el quatrimestre, crec que seria adient esmentar les meves com han estat les meves. 

He de dir que ha estat un plaer, una satisfacció, un benefici el poder haver tingut aquesta assignatura, ja que he aprés molts aspectes necessaris i a tenir present, per que la meva futura professió sigui respectuosa amb el desenvolupament integral dels nens/es. 

He tingut l'oportunitat d'aprendre un dels factors més importants, per no dir el més important, per aconseguir que els nens/es siguin capaços i feliços a l'escola, a la vida. Crec que són els objectius, des de la meva inexperiència com a mestra d'educació infantil, prioritaris per aconseguir aprenentatges i desenvolupament i, per això, m'agradaria crear un entorn on poder-los afavorir i aconseguir, quan jo sigui docent. I, he aprés que això, s'aconsegueix establint el vincle afectiu, el vincle que permet sentir-se estimat i protegit en la descoberta de si mateix, dels altres i del món.

Cal esmentar que, quan parlem d'estimar i protegir no vol dir crear un ambient de sobreprotecció, o un espai sense normes o límits, on els infants puguin fer el que vulguin en qualsevol moment. S'ha de poder emprar un tipus de disciplina inductiva, ja que combina afecte i exigències adequades a l'edat. On les normes es raonen i es consensuen entre l'adult i l'infant.

A més, he de dir que durant aquests mesos de treball, he tingut diversos sentiments, he tingut moments de tristor quan parlàvem del maltracte infantil i de les seves conseqüències, o d'alegria i entusiasma quan parlàvem d'una escola fonamentada en postulats constructivistes i metodologies globalitzades.

Degut això, a tall de conclenda i d'acomiadament de l'assignatura, he realitzat un power point per explicar el que m'ha suposat i ofert, l'educació socioemocianal en la primera infància en el meu procés d'aprenentatge.

Desitjo que us agradi i, només, us demano que engegueu els altaveus!

Activitat: Cas pràctic, Alex

La darrera classe de l’assignatura ha estat molt interessant, ja que hem fet un exercici per aprendre a com conduir una entrevista amb famílies que poden no estar donat al seu fill/a les atencions que assegurin un normal desenvolupament.

El professor ens ha donat un cas, però sense completar per a que, en primer moment, en petit grup plantejarem les hipòtesis envers la situació i, per a que formularem les preguntes que faríem, en el suposat que fóssim docents, a la família per poder obtenir informació. Un cop fet, les hem posat en comú amb la resta del grup per completar, reflexionar i/o qüestionar els diferents aspectes que poden ser necessaris per a la nostra futura recerca. El docent, ha estat aclarien aquestos i ha anant afegint informació per poder construir i/o verificar les hipòtesis de tot el grup.

Ha estat molt positiu ja que he aprés que en un primer moment, encara que tinguéssim clar la situació en la que el nen es troba, hem de tenir molta cura a l’hora de formular les preguntes. Per exemple, si tenim clar que el matrimoni vol separar-se o que la relació de parella no és l’adequada per tenir un clima de benestar a la llar, en comptes de preguntar directament com és la relació de parella, formularíem, en primer moment, on viu l’infant o com és l’espai físic de la casa.

Com hem parlat en altres ocasions, establir vincle afectiu ajuda molt a que, els infants com les famílies, mostrin confiança per poder col·laborar i participar en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Per això en aquesta sessió, un cop més, hem parlat de la necessitat d’establir aquest vincle per a poder dur a terme una o varies entrevistes de manera adient, intentant incomodar el menys possible encara que la situació no sigui la més desitjada per a qualsevol persona.  

M’agradaria deixar plasmats alguns aspectes importants, que poden ser molt essencials per a guiar-nos a l’hora de planificar, plantejar i executar l’entrevista.

En primer lloc, començar per preguntar on viu l’infant per obtenir informació envers la família i les relacions que existeixen entre tots els components, és una de les qüestions on es podrà obtenir molta informació de la vida quotidiana del nen/a. La pregunta es podria enfocar, com ja s’ha esmentat en el paràgrafs anteriors,  fent referència a com és la llar on viviu en relació a la part física i a l’entorn (barri, ciutat, ect). Un cop introduït el tema de l'hogar, la nostra recerca podria dirigir-se a l'obtenció d'informació envers les persones que hi conviuen, així com els germans, avis, etc. Qui és la persona que passa més temps amb l'infant, qui és el que posa els límits i/o normes a casa. Preguntes d'aquest caire seran molt positives per saber les condicions i/o atencions cercades. 

En segon lloc, saber si treballen els pares i el tipus que realitzen seria molt favorable per saber la situació econòmica, fet que influeix molt en la vida de les persones, a més d'anar relacionat amb el nivell cultural dels familiars.

Si més no, hem de tenir molt en compte que aquesta feina no la podem fer de manera individual ja que és un tema molt delicat i complexa i, s’ha de tenir molta cura i respecte en tot el procés. Per això, és necessari del suport de la resta de professionals, com per exemple els Serveis Socials i l'EOP o l'EAP, per tenir i donar la qualitat necessària que requereixen els temes de possible maltracta.

Maltracte infantil

Durant segles els menors han estat propietats del pares, atorgant-les, a aquests, el poder absolut. Els podien vendre, matar-los, decidir el seu futur...Deixant de banda, sense plantejar-se, si estava existint un maltractament o una agressió física, psíquica o emocional cap al infant.

Al 1959 s'estableix la declaració dels drets del nen/a on es considera que l'infant per la manca de maduresa física i mental, necessita protecció i cura especial, abans i després de naixement, per part dels seus pares i cuidadors. 

A l'actualitat, la definició més acceptada de maltracta infantil és: totes aquelles accions que van en contra o que no afavoreixen un desenvolupament harmònic, integral i adequat en el nen/a. És pot produir maltracta per acció, per omissió i per negligència. I, els infants poden ser agredits de manera física, cognitiva, i emocional. Són succeïments presents a tot el món, en tots els sectors i classes socials, produït per múltiples factors, que posarà en risc la salut física i mental, així com a la personalitat, les habilitats socials i, a la professionalitat. 

Es considera maltracta físic, quan s'utilitza la força física de manera inapropiada i excessiva, cognitiu i emocional, són conductes persistents i destructives com menyspreu, insults, indiferència...Poden ser donades per part de la família, per part de la societat o institució.

Altres tipus de maltracta:

- La negligència o abandonament (vigilància deficient, privació d'aliments, impediment a l'educació...).

- Abús sexual, relació de menors que no estan preparats per tenir amb adults, on s'estableix relació de sotmetiment poder i autoritat sobre la víctima.

- Maltracta prenatal, accions de la mare que influeixen de forma negativa a l'embaràs, al part, el consum de drogues, manca d’higiene personal, manca de control mèdic, etc. 

- Institucional, qualsevol institució o programa que per acció o omissió vulnera el drets dels menors. 

Les conseqüències de no estar donant resposta a totes aquelles necessitats que possibiliten el desenvolupament de l'infant, poden donar lloc a trastorns de conducta, trastorns emocionals i socials. Les causes poden ser, baixa autoestima, depressió, neuròtics, manca de tolerància, frustració, antecedents de maltracta a la infantessa, drogues, alcohol, problemes de parella, no tenir feina, baix nivell social i econòmic, etc.

A més, els esmentats trastorns de conducta, podran provocar problemes de salut com, hiperactivitat, manca de control d’esfínters, deficiències psicomotores, baix rendiment escolar, problemes de son, trastorn dissociat d'identitat, rebuig del propi cos, agressivitat, deficiències intel·lectuals, delinqüència juvenil, depressió, aïllament, etc.

Crec que són raons suficients per tenir molta cura i, per tenir present la responsabilitat que tenim com a pares i futures mestres d'educació infantil, a l'hora de donar resposta i atendre a totes aquelles necessitats dels infants per poder garantir i afavorir un desenvolupament global i harmònic. 

A continuació, adjunt diferents adreces relacionades amb el dit tema per si voleu ampliar coneixements del ja esmentat tema. 

http://www.psicologia-online.com/infantil/maltrato.shtml

http://www.fapmi.es/

Us adjunt un vídeo que fa referència als drets dels infants. Espero que us agradi.

Necesidades durante la infancia

Desarrollo del apego

El apego es el vínculo esencial para la protección y la seguridad necesaria de los seres humanos creado, en primer momento, por la familia. Forma parte del sistema familiar y es esencial para todos ellos. En el dicho sistema, se presentan diferentes vínculos así como, los surgidos entre los padres (con cierto grado de intimidad y pasión para los esposos), y los surgidos de los hijos/as con los padres (también posiblemente con los hermanos, abuelos u otros familiares).

"Es la relación especial que el niño establece con un número reducido de personas. Es el lazo afectivo que se forma entre él mismo y cada uno de estas personas, un lazo que le impulsa a buscar la proximidad y el contacto con ellas al mismo tiempo" (Ainsworth y Bell: 1970 p, 50).

A parir del primer año de vida, una vez establecido el vínculo, los niños van conquistando cierto grado de independencia gracias al desarrollo motor, verbal e intelectual. Este proceso exige readaptaciones continuas con ganancias y perdidas por ello va acompañado de deseos ambivalentes de avanzar y retroceder.

Se pueden diferenciar tres tipos de apego: el seguro, ansioso o ambivalente y el evitativo.

Las fases de protesta, ambivalencia y adaptación que siguen los niños/as cuando son separados de sus figuras de apego, demuestran que el sistema de apego sigue activo. Las situaciones y las circunstancias en que las que se produce la separación así como el tiempo, con quién y en qué lugar se quede el niño/a, serán aspectos que influirán en las dichas fases o tipos de apego. Así como las hospitalizaciones de los niños/as, los abandonos, y, en menor medida el ingreso en un centro escolar infantil, provocan comportamientos que nos permiten observar el efecto de las separaciones que los niños/as perciben como amenazas.

La fase de protesta, comienza normalmente cuando los niños/as toman consciencia de que se quedan solos y se puede acabar en varias horas o durar hasta una semana; de ambivalencia, cuando su comportamiento de desapego porque ha perdido la esperanza de reencontrar las figuras de apego pero sigue deprimido por su ausencia; de adaptación, cuando si la separación se prolonga, el niño/a acaba adaptándose a la nueva situación, superando su ansiedad y reestableciendo nuevos vínculos afectivos cuando quienes lo cuidan le ofrecen un repertorio de conductas adecuado.

Activitat: L'amistat està de moda

Després de mirar les activitats que el departament d'ensenyament, en la seva pàgina web, ofereix i proposa per a treballar les emocions a l'escola, he escollit una que és diu, l'amistat està de moda. Perquè, al meu parer crec que, amb aquesta activitat és poden treballar i prendre consciència, d'una manera divertida i participativa per part de tot el grup, de les emocions, identificar-les i raonar i escollir quines accions són les més adients per respectar i estimar als altes, així com els companys i els mestres. I,  viure i conviure de manera agradable per a tothom. Les activitats on es requereix la participació i la col·laboració del grup, crec que, són molt adequades i adients en aquestes edats per treballar el sentit de pertinença a un grup i per aprendre de la importància i la necessitat de la cohesió i la relació del grup per sentir-se estimat i reconegut. 

A continuació, os proposo l'activitat tal i com l'ofereix el Departament d'Ensenyament per després fer una conclusió i/o reflexió envers l'activitat.

Els objectius són: En aquesta activitat aprendràs a reconèixer què és prioritari per a la convivència i com treballar bé en equip.

Està adreçat a: Infantil i cicle inicial

Els participants: Grups de quatre persones.

El material necessari: Model de samarreta per fer el disseny a l’arxiu: L’amistat està de moda Materials.

Els passos i la tasca a fer serà la següent:

1. Feu grups de quatre persones.

2. Entre tot el grup feu una pluja d’idees sobre actituds i factors que son imprescindibles per tenir amics i amigues.

3. De la llista seleccioneu els quatre que us semblin mes importants i repartiu-los un per cadascuna de les persones del grup.

4. Penseu un dibuix per cada actitud i feu un disseny de samarreta amb aquest.

5. Poseu en comú l’experiència, explicant les conclusions de per què heu decidit cada disseny.

6. Si és possible estampeu una samarreta de veritat i feu una desfilada de moda: l’amistat està de moda! 

7. Avaluació personal.

Valoració:
Quan acabis, valora el teu treball i marca el color del semàfor segons hagis fet:

Ítems d’avaluació Puntuació
-He seguit els passos.
-He treballat de manera ordenada.
-He acabat l’activitat.

-Per què has triat aquesta activitat? Perquè crec que és una bona manera de treballar el respecte per els altres, ja que, a partir de l'amistat, sorgeixen els diferents sentiments, les emocions dels éssers humans així com, l'amor, la tristor, la por, enfadar-se, etc. A més, l'amistat és una adient manera de treballar la convivència i, la cura dels altres.

-Quins aspectes vols treballar amb aquesta activitat? La presa de consciència, el reflexionar envers els aspectes necessaris i, adients per poder conviure de manera respectuosa per a tothom. També, és una activitat que dóna la oportunitat de treballar, participar, col·laborar en grup per prendre decisions així com, debatre, arribar al consens, defensar les idees i/o pensaments propis de manera assertiva, arribar a convèncer als altres, a dialogar respectant el torn de paraula i, les altres opinions, etc.

-En què consisteix? Posar en comú quines aspectes són necessaris per tenir amics. Un cop estiguin pensats, es farà una tria dels quatre més importants i, es farà un dibuix que representi a cadascú d'aquests. Per acabar, el dibuix es podrà estampar en una samarreta amb el lema, l'amistat està de moda i, s'estamparà el dibuix d'un dels quatre factors essencials i/o necessaris per poder tenir amics.

-Què necessites per dur-la a terme? Model de samarreta per fer el disseny a l’arxiu: L’amistat està de moda. Colors especials per les estampacions, pinzells i, pot per posar els colors.

A continuació adjunt l'adreça on podreu trobar aquesta activitat i, altres destinades a tota l'etapa obligatòria, oferides pel departament d'ensenyament: www9.xtec.cat/web/projectes/196

Activitat: Reunión con los padres

Algunas recomendaciones para realizar una entrevista con las famílies:

-Prestar atención al buen clima del encuentro. Es importante propiciar un encuentro sereno en el que domine la reciprocidad. En este sentido, es conveniente no abusar de los formalismos, porque las familias podrían percibirlo como distanciamiento. Pero, a su vez, deben evitarse tratamientos excesivamente informales y amistosos. Las familias deben reconocer profesionalidad y disponibilidad en los docentes al final del encuentro. Debemos de actuar de tal manera que nos situemos en un punto medio, ni muy formales pero tampoco muy informales.

-No todas las preguntas son útiles, es necesario determinar una graduación de lo que es más importante, y preguntar sólo lo que realmente nos aporte la información deseada. Además, es importante tener unas preguntas planificades anteriormente para que nos sirvan de pauta y/o guión para no perder los propósitos de la entrevista. No debemos llevarnos por la improvisación o, por el contrario, tener todo rígidamente organizado, por ello, lo mejor es contar con un esquema que pueda seguirse con la mirada y que se pueda adecuar al curso, en ese momento, de la cita. 

-Evitar cualquier forma de intromisión, cuanto más respetada y tutelada se sienta la persona entrevistada, más dispuesta estará a responder. De aquí, la necesidad de establecer el vinculo para propiciar un ambiente tranquilo y respetuoso .

-Crear una situación de intercambio en la que no se reciba solamente información, sino que también se ofrezca. 

-No preguntar todo de entrada, debemos de tener en cuenta que existe un tiempo para cada pregunta y un tiempo para cada respuesta. Así pues, no es oportuno pensar en una única entrevista, sino en más de una para que se respete y se realize un trabajo de la calidad y atención necesaria.