La necesidad de establecer límites, estructura y expectativas.

Tot i que tinc poca experiència en aquest tema, ja que el meu fill gran té 4 anys i, només he treballat com a monitora de temps lleure al casal, estic molt d’acord amb la lectura. En primer lloc, comparteixo l'opinió que un dels desitjos que tenen els infants és agradar a les persones del seu entorn perquè ens estimen, i volen la nostra aprovació i respecte, volen el nostre afecte. Frases com: mi papá es el más fuerte del mundo o, mira mamá lo que hago...són clars exemples de que cerquen contínuament la nostra admiració i aprovació a més de voler ser com nosaltres, som adults admirats. Però, no només som els pares aquells adults, sinó, també els docents, ja que són altres figures de referència en el seu entorn.

He començat esmentat això, perquè crec que l’afecte és un dels aspectes més importants a tenir en compte per educar i així, posar límits, estructura i expectatives. I, el primer que ha de sentir un nen/a és recolzament i seguretat sense tenir por a expressar les seves emocions, sentiments, pensaments, etc. Si el nen/a no fa les coses per por a l’adult, només manifestarà una conducta adequada en presencia d’aquest però, pot ser que ho mostri a posterior, la qual cosa genera repressió, quan no estigui la persona que li castiga. Això no és el que volem, el propòsit és que els infants interioritzin els valors, actituds, normes per viure i conviure de manera respectuosa per a tothom.

Per això, la disciplina s’ha de considerar una ensenyança que es transmet amb empatia, afecte i amb raonament i diàleg. Tenint en compte que requereix molt de temps i paciència per aprendre a identificar i controlar els impulsos. I, a més, s’ha de poder aplicar sancions i també s’ha de poder dialogar  i intentar entendre la conducta infantil.

Altrament, cal reflexionar envers el concepte d’infancia de manera objectiva, per entendre molts dels comportaments, comuns a tots els infants. Així, podrem combinar afecte i exigir de manera adequada a l’edat, i/o al nivell evolutiu i, a les necessitats de cada infant.

Si més no, és necessari esmentar que per a que els nens/es puguin ser capaços d’empatitzar, de respectar, de dialogar, d’escoltar, etc, han de tenir un model capaç de manifestar totes aquestes actituds, perquè, sinó, a més de transmetre una doble moral, no es donaran situacions per a experimentar els sentiments, poder comprendre’ls-els i, poder practicar-los amb els altres.