Dos modelos de familia

Després de llegir l’article, dos modelos de familia, torno a reflexionar en l’aspecte tant important, per a mi, en la vida per poder aconseguir una relació de respecte, de creixement, de benestar, etc, per a tots els components de la família. M’ha provocat pensar en la necessitat de trobar aquell equilibri tant necessari per evitar els excessos o les carències, a l’hora viure i conviure, i poder mantenir relacions positives i/o de benestar, de plaer per a tothom. Crec que, aquesta reflexió ha estat perquè quan jo pensava en un model de família democràtica i/o protectora, no pensava en que això podia ser negatiu pel desenvolupament del nen/a. Per això, un cop finalitzada la lectura, aquesta, m’ha suscitat el pensament de, una no adequada utilització d’allò molt positiu, comportarà i/o generarà una situació negativa.

M’he adonat que ser un model de família democràtica-permisiu, pot ser desfavorable per a la relació asimètrica que ha d’existir entre pares i fills. Ja que són els fills el que controlen totalment les decisions familiars i, tots determinen les regles i/o les normes, a més, de les sancions que han d’haver a la llar. Les opinions dels fills i dels pares són equivalents i per evitar conflictes, els pares, han de permetre tot el que volen els fills i així evitar discussions. Això, comporta que hi hagi un canvi continu dels límits i normes, per satisfer les necessitats dels nens/es.

Altrament, el model de família hiperprotector, els pares resolen contínuament les situacions i, satisfan tots aquells desitjos dels seus fills. Aquests, s’acostumen a rebre sense donar res a canvi la qual cosa genera una persona egoista, a més de tenir l’autoconcepte negatiu i erroni envers les capacitats i l’autonomia per fer front a les diverses situacions de la vida.

Aleshores, cal recalcar de la importància que les figures de referència i autoritat són els pares per fer de guies, per imposar els límits i les normes per a que els seus fills poden ser autònoms, dins d’un territori predefinit és a dir, ha d’existir una jerarquia familiar per a que es doni un desenvolupament. Amb aquest comentari, només, vull posar de manifest quin és el meu criteri, com a mare i futura docent d’educació infantil, envers la lectura per poder educar de manera respectuosa en el desenvolupament dels infants.