Elements que no poden faltar en un pla d'adaptació (GG)

Què és el període d’adaptació?

Des del naixement l’infant estableix un vincle afectiu, generalment amb la mare, que li dóna seguretat i protecció, però és entre els 9 i 39 mesos que és més fort. L’inici de l’escoleta o l’escola suposa un trencament d’aquest vincle, i pot fer difícil la separació dels pares.

Entenem el període d’adaptació, com el procés que un infant ha de construir des d’una situació coneguda, entorn familiar, per adaptar-se a una desconeguda com serà l’escoleta o l’escola. On trobarà nous companys, nous adults, espais i materials, i  noves organitzacions particulars i diferents.

Aquest canvi, pot generar angoixes, malestar, trastorns en l’alimentació, en la son, en els control d’esfínters...tant en el desenvolupament emocional dels infants, com de les seves famílies.

Per això, cada infant és el protagonista del seu procés personal i el ritme i la durada, serà variable depenen de cada nen/a. Per tant, els centres han de programar amb cura aquest temps, per afavorir l’acollida dels infants i de les seves famílies.

Cal organitzar, el dit període, per tal de planificar les actuacions en un ambient general càlid, acollidor, segur, i afectuós que permeti i estimuli les relacions interpersonals.

Degut això, és necessari una entrevista individual amb els pares, a principi de curs, per recollir directament la informació que cal. S’ha d’obtenir la màxima informació possible de cadascú, com per exemple, la seva edat, si té germans, si a anat a escoleta, l’alimentació, autonomia, al·lèrgies, hàbits, son, la por, activitats, com és la seva comunicació i les seves relacions, etc.

Pel que fa l’espai, serà necessari organitzar un coneixement previ de l’espai per part dels infants, anterior a l’inici a l’escola infantil. Una festa, per exemple, on poder realitzar activitats i jocs amb els pares o altres persones adultes properes a nen/a, a més de poder fer un dinar o un berenar, pot ser una primera visita molt atractiva i interessant pels infants i per a les seves famílies.

Per organitzar el període d’adaptació i el procés d’entrada és important que les ruptures s’estableixen de forma gradual, respectant al màxim el seus ritmes i hàbits personals quotidians així com, el descans, la higiene, el joc, etc. En aquest moment, també és fonamental la relació amb els pares i mares.

Com s’ha esmentat anteriorment, el procés d’entrada ha de ser progressiu per això, caldrà tenir en compte diferents aspectes com:

-El primer dia organitzar una trobada de tot el grup per a realitzar un taller amb les famílies (exemple proposat en els paràgrafs anteriors)..
 
-El calendari d’entrada progressiu al llarg de la primera setmana, és a dir, la primera setmana no  estaran totes les hores establertes de la jornada, aniran augmentant tant d’hores com a número de companys en el transcurs d’aquesta. Per això, l’horari d’entrada i de sortida serà flexible i variant per a que la separació sigui gradual.

-Els objectes familiars es podran dur a l’escola per tal de facilitar aquest període establint camins que el facilitin. La joguina preferida, una tela o mocador, qualsevol objecte d’identitat per a l’infant són exemples dels elements desitjats pels nens/es.

-Preparar i muntar l’aula amb les famílies, per construir un espai amb identitat i  més proper, per aconseguir, a poc a poc, un ambient més segur i acollidor. Per exemple, pintar o fer dibuixos pel penjador, pel calaixos, per passar llista, els gots així com decorar les cortines o qualsevol que es pugui adequar als gustos dels alumnes per trencar amb aquell espai estrany. A més, podran dur material de casa per afavorir les activitats.

Cal esmentar que les famílies hauran de preparar als infants abans de començar l’escola. Per a que això es pugui donar, els pares hauran de parlar, al seu fill/a, de l’escola amb naturalitat i confiança sense transmetre les possibles angoixes. Es podrà parlar de les coses i de les persones que s’hi trobarà com per exemple els companys i amics, els professors...S'hauria d’anticipar com serà l’escola i el que podrà fer contant contes, de personatges coneguts per l’infant, relacionats amb l’escola per a que es puguin fer una idea de com és.

Altrament, el poder adaptar poc a poc els horaris de l’escola com per exemple l’hora d’aixecar-se, l’hora de dinar, etc. I, poder fomentar l’adquisició de l’autonomia i el seu creixement personal així com, deixar el xumet, els bolquers, el biberó, etc, però respectant el seu ritme. Ajudarà,  a fer del procés un temps no tan complexe i/o diferent en la vida del nen/a.

Per finalitzar, un aspecte molt important com és no s’haurien de fer canvis importants en les rutines del nen/a coincidint amb l’inici de l’escolarització com per exemple, canviar de casa.

S’ha de tenir present, que no totes les famílies tenen la disposició laboral per poder donar el suport necessari per acompanyar en el dit període. Per això, l’escola ha de oferir alternatives per tal que l’infant tingui el mateix acolliment, amb el mateix respecte com la resta de companys. 

“Cuando un niño que está adaptándose a la escuela infantil llora, está expresando su pena porque se siente abandonado, solo, perdido, asustado o enfadado. Deberíamos permitirle que llorara, acompañándole, estando a su lado, poniendo nombre a lo que siente y explicándole nuestra comprensión más que pedirle que no llore. Le podemos ofrecer distracciones para ayudarle a soportar el dolor, pero no para que no esté triste. Es natural que esté triste y es lícito que se sienta tristeza y que así lo exprese. Esta actitud ayudará al niño a conocer sus emociones y a buscar las propias estrategias para expresa y afrontar su situación de sufrimiento”.  Silvia Palou Vicens