Documental, ser y tener

El documental Ser y tener és un clar exemple que una metodologia de caire tradicional, també pot donar resposta a les diverses necessitats tant emocionals com cognitives dels infants. Faig referència a aquest tipus de metodologia ja que els nens/es fan fitxes, dictats, parlen de vostè al professor, etc, i a l’actualitat la nostra formació va encaminada a utilitzar altres mètodes de tipus més constructivista.

Però, hem de tenir present que, aquest documental va ser realitzat ja fa molts anys, on el constructivisme encara no era una pedagogia instaurada en el sistema educatiu. Tot i això, el mestre és capaç de cercar l’interès cap als aprenentatges dels infants, aprofitant les diferents aportacions dels alumnes per promoure i afavorir la conversa del grup, donant l’oportunitat d’experimentar, de tenir contacte directe amb els materials, amb l’entorn. A la vegada que els respecta, els escolta i observa a tots i a cadascú d’aquests. Els mira als ulls, ajupint-se si cal, i els hi parla amb un to suau i agradable sense cridar o faltar el respecte.

És que això no és una pedagogia admirada per part de tots el que tenim un concepte d’infància capaç, actiu i competent?

A més, és pot observar que ha establit vincle afectiu ja que el clima de l’escola es de respecte, de benestar i de seguretat. També, es pot veure que el docent dóna importància a la comunicació amb les famílies per poder atendre, de manera integral, als infants. I, que encara que el mestre que és un model de referència pels alumnes i per a les famílies perquè pot tenir més coneixements o més cultura, ja que la majoria dels pares no van estudiar per dedicar-se al camp, no mostra, en cap moment, una actitud de superioritat cap als infants ni cap a als seus pares. Mostra interès per atendre a les diverses necessitats i poder donar, amb col·laboració, respostes i/o possibles solucions. 

A més, té present el període d’adaptació tant pels més grans, ja que com hauran de marxar a una nova escola van a conèixer l’espai prèviament al començament del nou curs escolar, com el dels més petits ja que aquests acompanyen, en la visita del nou centre, als companys més grans.

La sensació que he tingut envers la cura i el manteniment de l’entorn escolar és que, el mestre, està com a casa seva. Que estima el lloc i el que fa, és a dir estima la seva professió. Es veu vocació per la feina ja que la manera de mirar als infants, de tractar-los, de cuidar-los posa de manifest que l’agrada el que fa. Podem observar com combina afecte i exigències adequades a l’edat, podem observar com empra una disciplina inductiva.

Aquesta actitud del mestre, m’ha provocat la conclusió que un dels aspectes més importants és establir el vincle afectiu amb els alumnes i les famílies ja que, a partir de donar resposta les emocions i l’afecte per poder guiar i/o acompanyar un procés harmònic o coherent amb les necessitats sorgides en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Que no és tan important ser una escola moderna emprant metodologies innovadores i amb molts de materials, si deixen de banda les qüestions, dificultats, els sentiments i emocions dels alumnes i dels seus pares. 

Os adjunt una síntesi, de deu minuts, del documental on podreu veure algunes de les actituds del mestre i la seva manera de donar resposta a les diverses necessitats dels infants.